El seu temps
La longeva actuació de Bartlett a les Terres de l’Ebre abraça una temporalitat llarga i plena d’esdeveniments. L’anàlisi de la seva producció professional a Tortosa testimonia la pròpia evolució urbana de la ciutat i, a la vegada, narra el crepitar general de bona part del traspassat segle XX.
Bartlett s’estrenà com a tècnic municipal tot coincidint amb els inicis de la dictadura de Primo de Rivera per a passar, posteriorment, a materialitzar les millores urbanístiques engegades pels republicans en una etapa marcada pel seu entusiasme pel llenguatge racionalista.
En acabar la Guerra Civil, esdevingué protagonista destacat de la reconstrucció de Tortosa en una postguerra inacabable i autàrquica. Bartlett i, com ell, altres supervivents del conflicte bèl·lic es trobaren en el pitjor dels escenaris possibles: una ciutat abandonada i ensorrada que, tot i l’extraordinària resiliència de la població, no aconseguiria tancar les seves principals ferides fins ben entrada la dècada dels anys 50.
Enmig d’aquest panorama estremidor -els anys de plom, com s’ha arribat a qualificar- sobresurt l’actuació coincident de Bartlett i de Francesc Bas Espuny, mataroní establert a Tortosa com a delineant municipal. S’ha de dir, també, que des de 1929 l’arquitecte Bartlett ja comptava amb la complicitat del seu ajudant, l’aparellador local Mariano Lleixà Asensio. Tots tres funcionaris foren responsables, en gran mesura, de la imatge i de la propaganda municipal de postguerra perquè, des de l’oficina tècnica de l’Ajuntament, aquest reducte d’artistes es mantenia creatiu i espurnejava modernitat tot seguint de prop les tendències artístiques europees d’aquell moment. Els trencadors projectes racionalistes de Bartlett i l’atrevida paleta cromàtica del cartellisme de Bas constituïren un inesperat contrapunt artístic a la grisor imperant.