Altres actuacions a la ciutat i al territori
De fèrtil i diversificada -si més no- cal adjectivar l’activitat de Bartlett Zaldívar al llarg de la seva estada professional a les Terres de l’Ebre. Només a Tortosa i com a tècnic municipal projectà des d’una caserna per a la Guardia Civil (1924) fins a l’estadi municipal (1942), passant per propostes de menor escala com la construcció del mur vorejant l’Ebre davant del Mercat (1924), la urbanització de la plaça d’Alfons XII (1926), el disseny de models de fonts públiques (1926) o l’esbós de pedestals de monuments.
Una de les línies d’actuació més interessants fou la projecció i/o execució de les Escoles Nacionals del terme municipal de Tortosa i d’altres municipis de les Terres de l’Ebre (la Sénia, Gandesa, l’Ametlla de Mar...) tot incorporant en el disseny dels grups escolars les demandes de la renovació pedagògica impulsada a cavall entre la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República.
Entre els seus encàrrecs particulars cal fer esment del col·legi de les Teresianes (1929), situat a l’aleshores avinguda de Pearson i en el qual s’allunyava del noucentisme que venia practicant en anteriors obres.
El nom de Bartlett s’associa feliçment amb l’antic mercat del peix (1933), un dels seus edificis més reeixits, emplaçat on històricament s’aixecava la comandància d’enginyers. Aquesta emblemàtica edificació, salvada de la piqueta municipal per l’acció de determinats col·lectius en defensa del patrimoni arquitectònic local, suposà la introducció del llenguatge arquitectònic racionalista a Tortosa i se situava a les antípodes de la composició academicista plantejada per Juan de Zavala en el coetani edifici del Banc d’Espanya. El llenguatge racionalista adoptat per Bartlett a mitjan dels anys 30 i propiciat pel moment polític republicà reapareixerà, posteriorment, en les seves pròpies residències. El xalet de Ferreries -on residia habitualment- i el de l’Ampolla evidencien aquesta preferència estilística amb la qual veritablement expressava una postura personal pròpia.
Més enllà de l’Ebre, també hi trobem destacades intervencions seves com ara l’escorxador municipal de Capellades (1928) i la fàbrica de llet condensada “La Nostra” a Puigcerdà (1935).
Gairebé 40 anys com a arquitecte municipal, centenars d’edificis de nova planta escampats per les quatre comarques ebrenques, reconstrucció de desenes d’habitatges afectats pels incivils bombardejos de la Guerra, instigador de l’urbanisme tortosí de postguerra... Un palmarès de dobles i triples figures que no ha estat suficient perquè algun edifici porti el seu nom o se subvencionin estudis sobre la seva prolífica obra. Tot plegat una injusta postergació que posa de manifest la ingratitud de les institucions públiques envers aquest il·lustre funcionari. Sens dubte, un personatge imprescindible per a entendre la història recent de Tortosa.