Actuació reconstructora
Des de 1939, l’arquitectura esdevindria una activitat política al servei d’un imposat Nou Estat. Apressats per la urgent reconstrucció material i, alhora, refundació moral de la nació, els arquitectes eren cridats a la transcendent missió de crear la nueva arquitectura que simbolice el espíritu de nuestro glorioso resurgir. Fent palesa aquesta submissió, la Dirección General de Arquitectura –institució que organitzaria les tasques arquitectòniques de la dictadura franquista- passava a dependre directament del Ministerio de la Gobernación.
Havent estat front de guerra durant nou mesos, la ciutat de Tortosa va patir un índex de destrucció del 80% la qual cosa li permetia obtenir els favors paternalistes del Règim que es traduïren en la seva “adopció” per Franco i en la seva reconstrucció per Regiones Devastadas. Prèviament a aquesta intervenció estatal i des de la comissió gestora creada amb urgència, Bartlett havia dirigit els treballs de desenrunament, demolició i reposició dels serveis públics afectats. A banda d’això, amb encomiàstica celeritat i abans que s’instal·lés a Tortosa l’Oficina Comarcal de Regiones Devastadas l’abril de 1940, l’arquitecte municipal ja havia redactat un planejament per a la reconstrucció de la ciutat, les línies generals del qual quedaven reflectides en el plànol de reconstrucció traçat per ell mateix l’any 1939. En concret, el desembre de 1939 signà un projecte d’eixample urbà, al sector sud de Ferreries, que transformava gairebé 75.000 metres quadrats de superfície de terreny agrícola. Es plantejava solucionar el greu problema residencial amb la creació d’habitatges protegits tot proposant un model nou de ciutat amb una atenció preferent per l’orientació solar favorable, la densitat edificatòria, els espais verds i la varietat de tipologies arquitectòniques. Es tractava d’una nova barriada de 257 habitatges (175 adossats en planta baixa amb jardí, 72 formant illa amb blocs de 3 plantes, i 10 d’unifamiliars aïllats). El sistema viari segregava el trànsit rodat del de vianants i els carrers es disposaven tot evitant la direcció predominant dels vents a l’hivern. Pel que fa a equipaments, es preveia aixecar un grup escolar en posició cèntrica.
Malgrat tractar-se d’una actuació d’emergència, en aquesta ampliació urbana Bartlett assaja models d’urbanització aleshores innovadors -ressons de la ciutat jardí preconitzada per E. Howard- i, tot plegat, sense deixar de complir les estrictes prescripcions instruïdes per l’Instituto Nacional de la Vivienda.
D’altra banda, en l’exercici lliure de la seva professió Bartlett va projectar, al llarg del decenni posterior a la Guerra Civil, nombroses reconstruccions d’edificis bombardejats. El denominador comú d’aquestes intervencions presenta uns trets estilístics, unes convencions formals i, en suma, una particular denominació d’origen que ens permet parlar d’una nova Tortosa: la Tortosa de Bartlett.