El personatge
Agustí Bartlett Zaldívar va néixer a la població cubana de Santa Maria del Puerto Príncipe (actual Camagüey) el 2 d’abril de 1892. Fou el novè dels deu fills del matrimoni format pel militar Juan Bartlett Tarrius i Isolina Zaldívar Sánchez. La desfeta de la Guerra de Cuba i la posterior desbandada provocada per aquest Gran Desastre de 1898 els portà a Barcelona on Agustí estudià la carrera d’Arquitectura. L’any 1920 obtingué el títol d’arquitecte i entre els seus companys de promoció hi figuraven Pau Monguió Fonts i Pedro Ispizua Susunaga.
La seva arribada a Tortosa ve motivada per la renúncia al càrrec del llavors tècnic municipal Pau Monguió Segura. Convocat el corresponent concurs, la plaça vacant serà ocupada, al final de 1923, per Bartlett, que comptava amb l’aval epistolar de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya.
Aquesta dedicació municipal, que duraria gairebé quaranta anys, fou compartida amb altres responsabilitats: el setembre de 1928 fou nomenat arquitecte municipal d’Igualada i el 13 de novembre de 1929, arquitecte diocesà succeint Manuel Montesinos Ibáñez.
A bastament implicat en la vida social tortosina, Bartlett fou membre de la junta directiva de l’Ateneu i president del Club de Rem (1952-54), entitat per a la qual en va projectar, l’any 1953, l’edifici de la seu social. També cal destacar la seva vessant pedagògica com a professor de tecnologia de la construcció i director de l’Escuela de Maestria Industrial i director de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics. No menys rellevant fou la seva tasca divulgadora, la qual el portà a dictar conferències sobre la transformació urbana de Tortosa i a escriure articles de premsa sobre higiene i salubritat de les ciutats, tot plegat amb un sentit de modernitat admirable.
Després d’una llarga relació, Bartlett va contraure matrimoni amb Aurora Fernández, una ballarina que actuava en espectacles de varietats. Capdavanters al nostre territori del turisme de sol i platja, doña Aurora i don Agustín estiuejaven al poble mariner de l’Ampolla on es van fer construir un xalet davant la cala que, amb el temps, s’acabaria coneixent com “la platja de l’arquitecte”, en clara referència al seu primer habitant.
Arquitecte municipal de Tortosa fins a l’any 1962, va viure els seus darrers anys a Barcelona on moriria l’any 1970 sense descendència. Ens deixà, però, un extens llegat arquitectònic que travessa diferents etapes en què queden reflectits els avatars nacionals.
L’adscripció ideològica d’Agustí Bartlett a la Falange, unida a la frivolitat amb què se solen jutjar els comportaments aliens, projecta sobre aquest arquitecte una fosca ombra que llasta la seva dimensió professional i popular. Bartlett no va amagar mai la seva estreta relació amb el règim franquista i va mostrar una actitud individual que recorda la del col·lega basc José Manuel Aizpúrua, a qui la seva condició de fundador de la Falange a Guipúscoa no li impedia ser persona culta, avantguardista i amic personal de Federico García Lorca. Segons els qui el van conèixer, Bartlett fou un home del Movimiento que presentava la dicotomia -aparentment sense explicació- d’haver practicat la militància falangista i el racionalisme arquitectònic.