Actuació des de la Junta de Defensa Passiva
La col·laboració que l’Espanya franquista havia mantingut amb l’Alemanya nazi i amb l’Itàlia feixista suposava un seriós risc davant l’imminent inici de la II Guerra Mundial. Amb la promulgació del Decreto de 23 de Enero de 1941 por el que se crea la Jefatura Nacional de Defensa Pasiva y del Territorio, les autoritats franquistes disciplinaven la ciutadania per a protegir-la de possibles atacs aeris. La reglamentació de l’esmentat decret obligava a aprofitar i mantenir en condicions d’ús els refugis antiaeris construïts durant els tres anys de la Guerra Civil i, també, a habilitar-ne en edificis existents i a projectar-ne en tots els edificis de nova construcció.
Des de la seva instauració a Tortosa (1941) i fins a l’any 1961, Bartlett fou membre destacat de la Junta Local de Defensa Passiva de la ciutat. A causa de la seva condició d’arquitecte municipal va dirigir o formar part de diferents ponències: Reclutamiento e Instrucción, Evacuación y Dispersión, Transmisión y Enlaces, Oscurecimiento, Incendios, Refugios-Protección. Com a cap d’aquest darrer servei, participà en el disseny i construcció de diversos refugis antiaeris. Aquests es trobaven repartits estratègicament en 4 sectors urbans que, a la vegada, se subdividien en 13 subsectors. Un d’aquests resguards -trossos de la història subterrània de la ciutat- fou recuperat el maig de 2015. Es tracta del refugi número 4, excavat al barri del Garrofer en el promontori rocós situat al darrere del cinema Fèmina, edifici on l’esmentada Junta havia fixat el lloc de comandament. Consta d’una galeria amb una capacitat aproximada de quatre-centes persones, formada per un passadís principal d’un metre d’ample i dos metres d’alçada del qual parteixen altres ramificacions secundàries fins a connectar amb el refugi número 3 emplaçat al final del carrer de Teodor González. Interiorment, les parets anaven revestides amb maó i una lleugera capa de formigó, i el paviment era de terra. Disposava de tres portes d’accés i disposava de ventilació natural. La seva construcció s’havia sufragat amb fons públics.
La complaent col·laboració de Bartlett amb el franquisme proporcionà altres exemples significatius, entre els quals caldria remarcar la seva proposta de monument a la Batalla de l’Ebre -estranyament desestimada en favor del disseny de l’escultor Lluís Mª Saumells- i el monument als caiguts situat al Calvari tortosí.